UNA MICA D’HISTÒRIA FIRAL
Les referències que n’hem trobat son de temps immemorials, en temps bíblics eren centres de intercanvi, situats en llocs estratègics que coincidien amb centres portuaris o encreuaments de caravanes. A l`època dels romans, les “feriae” eren jornades de lleure que coincidien amb la celebració de festivitats religioses i solien anar acompanyades per diferents activitats lúdiques amb una important concentració humana i mercantil. Amb el nou concepte de la moneda com a valor de canvi, es veu reforçat el caràcter de transacció de les fires. Es celebraven al nord d’Europa, amb l’objectiu de promoure el comerç a les províncies on imperava la “Pax Romana”. L’expansió romana i l’afany imperialista per a dominar políticament i econòmicament pobles veïns va portar l’embranzida mercanil en molts indrets mitjançant la propagació de fires en viles situades junt a les principals vies de comunicació fluvials, i en nuclis geogràficament i comercialment estratègics per la proximitat i les característiques dels seus ports o bé per la seva ubicació al bell mig de les calçades romanes.
A finals del segle V d.C, l’Imperi Romà d’Occident es va desintegrà i l’activitat comercial a Europa va desaparèixer fins al seu renaixement en temps de l’emperador Carlemany i les fires tornaren a sorgir a les principals rutes comercials expandint-se per tota Europa (Navarro, 2001;21).
De fet, el seu desenvolupament arriba a l’edat Mitjana, considerat per alguns autors com una institució típicament medieval, eren reunions periòdiques de mercaders en centres urbans molt ben comunicats, constituint-se com elements de promoció dels contactes comercials als encreuaments de camins importants (Munuera et al.,1993;119).
Però la celebració d’aquestes fires acostumava a coincidir amb les festes patronals i amb moments decisius de l’any agrícola i les persones que hi anaven estaven protegides per les autoritats competents. N’hi havia de grans y petites, generals i especialitzades, de caràcter nacional i internacional.
També per a molts les jornades de fira constituïen un petit estalvi que es traduïa en la compra de bestiar, eines, planters...i altres productes indispensables per al treball al camp.
Les referències que n’hem trobat son de temps immemorials, en temps bíblics eren centres de intercanvi, situats en llocs estratègics que coincidien amb centres portuaris o encreuaments de caravanes. A l`època dels romans, les “feriae” eren jornades de lleure que coincidien amb la celebració de festivitats religioses i solien anar acompanyades per diferents activitats lúdiques amb una important concentració humana i mercantil. Amb el nou concepte de la moneda com a valor de canvi, es veu reforçat el caràcter de transacció de les fires. Es celebraven al nord d’Europa, amb l’objectiu de promoure el comerç a les províncies on imperava la “Pax Romana”. L’expansió romana i l’afany imperialista per a dominar políticament i econòmicament pobles veïns va portar l’embranzida mercanil en molts indrets mitjançant la propagació de fires en viles situades junt a les principals vies de comunicació fluvials, i en nuclis geogràficament i comercialment estratègics per la proximitat i les característiques dels seus ports o bé per la seva ubicació al bell mig de les calçades romanes.
A finals del segle V d.C, l’Imperi Romà d’Occident es va desintegrà i l’activitat comercial a Europa va desaparèixer fins al seu renaixement en temps de l’emperador Carlemany i les fires tornaren a sorgir a les principals rutes comercials expandint-se per tota Europa (Navarro, 2001;21).
De fet, el seu desenvolupament arriba a l’edat Mitjana, considerat per alguns autors com una institució típicament medieval, eren reunions periòdiques de mercaders en centres urbans molt ben comunicats, constituint-se com elements de promoció dels contactes comercials als encreuaments de camins importants (Munuera et al.,1993;119).
Però la celebració d’aquestes fires acostumava a coincidir amb les festes patronals i amb moments decisius de l’any agrícola i les persones que hi anaven estaven protegides per les autoritats competents. N’hi havia de grans y petites, generals i especialitzades, de caràcter nacional i internacional.
També per a molts les jornades de fira constituïen un petit estalvi que es traduïa en la compra de bestiar, eines, planters...i altres productes indispensables per al treball al camp.
Però la primera fira Mundial, realment important, va venir amb la revolució industrial i va ser organitzada al “Crystal Palace” de Londres, l’1 de maig de 1851 que s’anomenava: Gran Exposició de Londres, aquesta va estar oberta durant set mesos i el seu objectiu era estimular els negocis de les empreses britàniques al mercat internacional, exhibint les fites aconseguides per aquella nació. Donat l’èxit de la mateixa, posteriorment se’n van organitzar de semblants a París, San Francisco i Chicago.
Trobem sota el mateix concepte genèric: “fires” que esdevenien els principals eixos de l’economia mercantil comanant els circuits del comerç de productes i del crèdit internacional, “fires” que constituïen punts d’unes xarxes comercials altament jerarquitzades que responien bàsicament a la demanda regional i “fires” que cobríen les necessitats mercantils d’un entorn social i geogràfic local.
I per finalitzar amb la sectorització industrial les fires es multipliquen i especialitzen. Actualment les fires en general segueixen aquesta mateixa tendència d’incrementar i diversificar l’oferta, fins al punt que podríem dir que gairebé tot producte o servei te una fira dedicada amb ell.
Trobem sota el mateix concepte genèric: “fires” que esdevenien els principals eixos de l’economia mercantil comanant els circuits del comerç de productes i del crèdit internacional, “fires” que constituïen punts d’unes xarxes comercials altament jerarquitzades que responien bàsicament a la demanda regional i “fires” que cobríen les necessitats mercantils d’un entorn social i geogràfic local.
I per finalitzar amb la sectorització industrial les fires es multipliquen i especialitzen. Actualment les fires en general segueixen aquesta mateixa tendència d’incrementar i diversificar l’oferta, fins al punt que podríem dir que gairebé tot producte o servei te una fira dedicada amb ell.
Nota: Això solament ha estat una pinzellada de la història firal, si voleu ampliar els vostres coneixements sobre les fires de Catalunya, també podeu consultar el llibre sobre Història Econòmica de les Fires a Catalunya publicat per el Departament de Comerç, Turisme i Consum de l’Albert Carreras i la Lídia Torra (és molt interessant).
